Especialitats terapèutiques

Existeixen molta tipus de psicòlegs i de teràpies, així que nho hi ha una sola forma d’abordar símptomes i problemes. En els darrers anys, la pràctica de la psicologia clínica ha apostat per una integració creixent de les tècniques més efectives de cada orientació. Estudis científics demostren que totes les escoles de psicoteràpia són efectives, i que és molt més significativa la relació d’ajuda i treball que estableixen psicòleg i pacient que la tècnica concreta que s’empra. Així, el millor és ser flexible i començar entenent quins són els objectius del pacient i quines tècniques seran més apropiades per ell. Perquè encara que el psicòleg és l’expert en les formes de canvi i els processos de la ment (emocions, pensaments, sensacions, creences, records, imatges mentals, símptomes…), el pacient és qui millor coneix el seu problema i els seus recursos, encara que potser no en sigui conscient al principi.

Triar el camí és el primer pas en la teràpia.

Des d’aquest punt de vista, la psicoteràpia és un treball en equip en el qual pacient i terapeuta estableixen un diàleg per comprendre què fa falta canviar i com aconseguir-ho.

Dit això, explico a continuació, breument, els tipus de teràpia en els quals m’he format i que aplico en la pràctica clínica:

 

  • Teràpia congnitiu-conductual: es basa en el reconeixement i la modificació de formes disfuncionals de pensament que produeixen dificultats per adaptar-se al món i a les altres persones, en anar associades a emocions desajustades i a conductes que mantenen o fan més gran el problema. En aquest tipus de teràpia se solen utilitzar els registres escrits de pensament, emocions i conductes, així com petits experiments per posar a prova certes creences que s’han format al voltant de problema i que fan que es mantingui. Creences d’aquest tipus podrien ser: “M’estimaran més si no dic el que penso”, “Si m’enfronto a allò que m’espanta, em moriré”, “He de fer-ho tot perfecte per ser feliç”… També formen part d’aquesta teràpia l’entrenament en relaxació i en habilitats socials.
  • Teràpia sistèmica: busca en les relacions familiars i de parella el nucli del problema, que s’entén com la dificultat de trobar un equilibri saludable en aquestes relacions. El canvi es produeix modificant alguna aspecte de les relacions. Per exemple, una intervenció sistèmica podria ser prevenir que una mare li expliqui les seves intimitats a un fill, ja que l’estaria col·locant en un rol d’adult que no pot fer sense sentir-se malament.
  • EMDR (Eye Movement Desensibilization and Reprocessing): es basa en el descobriment del potencial de curació del traumes a través de la estimulació bilateral visual, tàctil o auditiva. Creant un entorn de seguretat externa i interna, el pacient, guiat pel terapeuta, pot accedit als esdeveniments traumàtics que van incidir en la seva vida i que van deixar seqüeles que s’estenen fins al present. Amb ajuda de l’estimulació, la ment pot recuperar els seus mecanismes de curació innats que havien quedat bloquejats, i acabar el procés que permetrà superar el trauma. L’EMDR ha demostrat ser una tècnica molt potent, especialment en persones amb una gran càrrefa de patiment en la seva història personal, com persones amb diagnòstic de trastorn de personalitat o estrés posttraumàtic. En una o dues sessions de EMDR, per exemple, es sol poder tractar el record d’un trauma concret, com un accident de cotxe. En traumes més complexos, com persones que han rebut maltractaments o abusos en edat infantil, la teràpia és necessàriament més llarga i cal que la persona aprengui a no maltractar-se ella mateixa (per exemple, amb drogues o conductes perilloses) abans d’anar a buscar el trauma original en la infantesa.
  • Teràpia breu estratègica i Teràpia centrada en solucions: són formes de teràpia pensades per a produir canvis de forma molt ràpida (5-9 sessions), focalitzant en les excepcions i els recursos del client, així com en entendre al detall i modificar com s’està mantenint el problema en el present. Aquest enfocament no sol profunditzar en l’origen històric del símptoma ni en el seu significat existencial.
  • Hipnoteràpia i PNL: aquestes dues formes de teràpia estan basades en la nostra capacitat natural de transportar-nos a un estat de concentració (el trance) on podem fer tasques difícils de forma automàtica. En sessió, s’indueix aquest estat per poder treballar sense la censura d la nostra part racional crítica. EN forma d’imatges es representa el problema i la solució que busquem, i podem assajar l’enfrontament a una por, o buscar el recurs personal que ens fa falta, o veure quin és el nostre problema. Tot el que es pot fer en hipnosi també es pot fer sense ella. És una eina més que pot ser interessant per determinats casos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *